Aloma - Mercè Rodoreda

A quaranta pàgines d'acabar el llibre em disposo a fer un breu comentari de l'obra, amb l'única i clara intenció de recomanar-lo a tot aquell que entri aquí.

És la història d'una noia jove que viu dedicada únicament a la família i a les feines de casa, que se sent poc estimada per la gent que l'envolta i força sola. Només se sent valorada pel petit Dani, el seu nebot, que és alhora un record viu del seu germà Daniel que es va suicidar als divuit anys. Finalment, però, coneixerà algú que l'estimarà de debò, almenys durant un temps.

No és un llibre intrigant ni amb molta acció, doncs tot el que passa és força previsible i l'argument es desenvolupa a través del que sent la protagonista, però la manera d'expressar tots aquests sentiments per part d'Aloma és immillorable, doncs passa de l'amor a la solitud, de la ignorància a la tristor... i sap fer que el lector percebi totes aquestes sensacions, deixant-lo amb un nus a la panxa en els moments difícils i amb un bon regust de boca en els moments bons.

Com deia, tot i que encara no he acabat de llegir-lo, el recomano a tothom, doncs és una obra molt bona i una de les més conegudes de l'autora. A mi m'ha enganxat.