Qui pot dir-me, amb total seguretat, on és el bé i on és el mal? Qui pot explicar-me com saber què està bé i què està malament? Què s'ha de passar per davant, el plaer personal o el plaer aliè? I què passa quan aquest plaer personal pot fer mal indirectament a una tercera persona? És llavors quan hem de donar prioritat al plaer dels altres? I si qualsevol plaer abastable és capaç de ferir algú, hem de privar-nos doncs de tots aquests plaers? I si el que fereix a un mateix és no poder fer ús d'aquests plaers abastables? Què és el que passa quan tothom té respostes diferents a una mateixa pregunta? Hem de concloure, per tant, que la pregunta en qüestió no té resposta? O que la resposta depèn de tots i cadascun de nosaltres?
2 comentaris:
Molt em sembla, senyoreta, que ja sabeu la resposta, però n'espereu una altra --o més aviat espereu que uns en donem una altra--: per justificar la decisió ja presa? Per legitimar-la?
Sigui com vulgui, però no oblideu que tot sovint ens estimem tant les convencions morals que les posem per sobre de les nostres necessitats íntimes, ni que això sigui, de fet, una hipocresia manifesta.
Crec, que la resposta depen de cadascú. El que per a tu pot ser correcte, potser no ho és per alguna persona i a l'inrevés. És una pregunta, a la que la resposta suposa posar coses en una balança i veure cap a on es declina aquesta.
Publica un comentari