Ordre

Ho tenia tot i pensava que no podia queixar-se.
De totes maneres, no li agradava que els dies anessin segons amb quin peu s'aixecava, i mica en mica havia començat a posar ordre a les seves coses.
El primer que va fer va ser intentar trobar aquell llibre que li havien regalat feia tants anys, però que cada cop que havia començat havia acabat deixant de banda, i mica en mica va anar adonant-se que havia acabat agafant el llibre cada cop que tenia cinc minuts lliures. D'aquesta manera va recordar també el plaer que proporciona un llibre que emociona, el sentiment d'estar enganxada a unes paraules. Llegir la relaxava, i alhora la feia endinsar-se en històries de gent que només existia dins la seva ment.
Després d'això va decidir ordenar-se tots els llibres que tenia, doncs al ritme que portava, el que estava llegint no duraria massa dies. Va separar-los en dos grups, d'una banda tenia els que havia llegit quan era petita i sabia del cert que no tornaria a agafar i els va donar. Més de setanta llibres van desaparèixer dels seus prestatges, però ni així hi cabien els que quedaven. Finalment va aconseguir encabir-los tots i l'habitació va prendre un altre aspecte.
A més, havia aconseguit posar ordre a tots els embolics que tenia al cap i, tot i saber que era quelcom impossible d'aconseguir, havia entès cap a on miraven els seus sentiments.
Així doncs ho tenia tot més o menys en ordre i es dedicava a intentar aprofitar al màxim cada segon viscut.
Només tenia un problema: les coses que més li agradaven eren les que més por li feien.