Una setmana ...

En set dies seré dalt d'un avió amb destinació Venècia. Farà uns mesos vaig escriure que no sabia si volia anar-hi, amb un cert odi cap a tots els energúmens de la meva classe. Ara però, les coses han canviat molt i alguns d'aquests energúmens s'han convertit en gent important amb la que he passat tardes genials, tant a l'escola com fora d'ella. Altres energúmens s'han convertit en companys de jocs com "rojos i negres" i alguna partideta de cartes en hores mortes. Un altre energúmen m'ha demostrat que les experiències viscudes en més de 15 anys han creat un conjunt de records que fan que ningú, per molt que s'ho proposi, pugui esborrar. Els altres, simplement, hi són.

L'ambient que es respira ara fa que tingui certes ganes d'agafar l'avió i marxar una setmana lluny d'aquí, amb ells, o amb la majoria d'ells. I no puc evitar el nus que tinc a la panxa, però crec que ja no és un nus de por, sinó un nus que indica que en una setmana estaré a punt per gaudir al 100% de vuit dies per Venècia i Croàcia, encara que falti a tres assajos i una actuació, si vaig poder marxar a Alemanya un 24 de setembre, això serà bufar i fer ampolles.