La meva graduació

Després d'estar més d'una hora intentant arreglar-me i posar-me una mica decent, m'han trucat una amiga i la seva parella i m'han dit que ja eren a sota de casa meva. Hem arribat molt ràpid a l'escola, tot i que ens hem passat la sortida i hem anat a parar a Montgat. Un cop allà hem fet una parada a la màquina de begudes i una altra al lavabo i ja hem anat cap al vestíbul, on era la resta de gent. Tothom preguntant com havia anat la Selectivitat, si entrem a les carreres, etc. M'agafa el meu tutor (ara ja ex-tutor) i parlem una mica del futur, m'intenta fer veure tots els pros i contres de les carreres entre les que dubto i ja ens fan baixar cap el "Jardí dels Cedres", on hi ha una tarima i tots els familiars esperant. Miro ràpid i trobo els pares, l'àvia, la germana i els quatre tiets. Perfecte. Ens fan asseure a les primeres files i comença a parlar el senyor Roca i Junyent, tot seguit un company ha exposat el seu Treball de Recerca i a continuació els dos delegats han fet un discurs preciós. La coordinadora de Secundària ha pujat a la tarima i ens ha anat cridant un per un (he de reconèixer que quan m'ha tocat a mi estava histèrica...) i hem començat a fer dos petons a tots els que estaven damunt de l'escenari, i que ens responien amb un "moltes felicitats". A continuació el director ha dit algunes paraules i ja ens hem pogut aixecar i anar cap a les taules. De camí cap al cava m'he trobat amb la tutora de 2n d'ESO, una persona que sempre m'ha fet costat i a la que he vist perdre aquells que més estimava, però que ens va donar a tots una lliçó de fortalesa i ganes de tirar endavant. Els ulls se li han començat a omplir de llàgrimes, m'ha abraçat molt fort i m'ha dit "ha sido un placer haberte conocido". Això ha estat una de les millors coses que m'emporto d'aquests quinze anys. Més endavant cava, pica-pica, parlar una mica amb la gent que hi havia per allà, rebre una invitació d'una professora per anar al cine d'aquí quinze dies, i decidir què fèiem per la nit. Però cal destacar una conversa que he tingut amb la Lali, la professora d'anglès d'aquest darrer curs, que m'ha fet veure que si no em puc decidir entre dues carreres, puc fer les dues alhora, o una presencialment i l'altra a distància (que serà una cosa lògica, però jo no hi havia pensat) i crec que, ara sí, ja sé què faré l'any que ve: Educació especial i Filologia catalana.