Matí a Catalunya Ràdio (o l'actuació dels cinc debuts)

Avui teníem una actuació diferent: havíem d'anar a fer un pilar davant dels estudis de Catalunya Ràdio. Ahir a la nit la Cap de Canalla em va dir que no vindria i em va demanar que anés a buscar el casc al local i que decidís si pujava la Laia o la Nit.

Arribo al lloc en qüestió, encara donant voltes sobre qui havia de pujar, i cada cop som més gent (tampoc molts, la veritat). El presi i jo anem parlant sobre el tema canalla i tal i decidim fer dos pilars, així pugen totes dues. Mentre esperem que en Manel Fuentes surti amb el micròfon l'Edu va parlant amb gent de la ràdio, i decidim fer quatre proves diferents perquè ell pugui explicar diferents coses quan li preguntin: farem dos pilars de tres nets, un pom a terra i una espatllera. Anem parlant i, mica en mica, el que havia de ser una actuació d'un pilar s'acaba convertint en una actuació amb tres protagonistes clares i un munt de debut. Com que la majoria de coses que volem fer tenen algun debut, decideixo fer primer un parell de proves: ensenyo a la Laia a passar d'enxaneta i a la Maria a pujar a un pilar. Sembla que començarem en breus, i el presi em diu:

- Portaràs tu els castells?
- Mmm...bueno, vale.

Surt en Manolo García i al cap de poc surt en Fuentes amb el micròfon. L'Edu va parlant i comença l'actuació. Comencem amb un pilar de 3 net, l'Albert a terra, damunt l'Ire i la Nit d'enxaneta. Pujada perfecta, baixada millorable, però força bé també. Fem un canvi de casc i comencem a enlairar l'espatllera. Degut a que la fèiem en una columna hem tingut alguns problemes, que l'enxaneta, la Laia, ha sabut solucionar prou bé. Tot seguit el pom a terra, on debuta la Maria Pereira a dosos (amb la seva filla), la Nit d'acotxadora i la Laia d'enxaneta. Perfecte, també. I ja per acabar, el que segurament ha estat el plat més fort del dia. Repetim el pilar de 3 net, però canviem l'enxaneta: ara li toca a la Maria. Amb un casc que feia el doble que ella l'han començat a pujar i en arribar a l'Ire se n'ha sortit prou bé, tenint en compte que era el primer cop que ho feia.

En resum, una actuació que a mi m'ha encantat, no només pels debuts que hem aconseguit, sinó també per la cara de felicitat que feien les tres nenes quan ja havia acabat tot. Avui han triomfat.

Us passo el link del programa d'avui (sortim a partir del minut 1h,34')
http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=932

Actuació, dinar, actuació

Després de l'actuació d'ahir on vam fer el primer 2d7 de la temporada acompanyat del 5d7, el 4d7a i un vano de 5 (on vaig parar el meu onzè pd4 a baixos a plaça) i del dinar ofert pels Xiquets (una mica pobre, tot sigui dit de pas), els de l'última taula de la Colla ens disposàvem a passar els 75 minuts que quedaven fins al moment de tornar a l'autocar de la millor manera possible, fins que algú va tenir la genial idea d'anar a la platja a fer una migdiada (en principi).

El pla es va anar extenent fins que, encara no sé com, vam acabar anant-hi més de vint persones. Durant el camí vam anar bastant separats, possiblement sigui per això que quan hi vam arribar els últims ja s'estava muntant el primer pilar d'una contra-actuació que va acabar donant per molt.

Com deia, l'actuació va començar amb un pd3 (Àlex, Evita, Arnau) que va servir per donar la benvinguda al públic (és a dir, a ningú), perquè els quatre fotògrafs treguessin càmeres i perquè el nostre graller agafés bufera. Vam continuar amb un 2d3 amb una aixecadora ja experta (la Laia) i una enxaneta una mica crescudeta que va tenir alguns problemes a l'hora de carregar el castell, fita que no va aconseguir (l'Evita). Vam decidir canviar d'enxaneta, i sense desmuntar la torre va passar-ne un altre (l'Arnau) que va tenir pràcticament els mateixos problemes que l'anterior i tampoc es va poder carregar. Després d'això, pd3 aixecat per sota. Però nosaltres no ens rendíem, i vam provar una altra torre. Aquest cop jo anava a "baixos" amb el graller (el toc de castells el va fer un mòbil), amb dosos a sobre i acoxaneta (l'Arnau, a qui no va haver manera de convèncer perquè deixés passar l'Eugènia d'enxaneta i poder descarregar un 2d4 de veritat). I a continuació, el castell estrella de la diada, el pd3 amb folre. La soca i el folre els va muntar el Cap de Pinyes del moment (l'Àlex) i el castell el dirigia l'Evita, a qui se li va demanar la dimissió després de descarregar-lo. A baixos hi havia el Lupus, i de segon al folre hi anava l'Ire. Al folre hi pujaven també l'Arnau i l'Eugènia (tot i que no se sap ben bé de què feien) i d'enxaneta la Nit. Ja per acabar, 2 pd3 simultanis amb alguns debuts (Jose del Viso com a baix/segon de pd3 i la seva filla, la Maria, d'enxaneta en aquell mateix pilar. Entre pare i filla, el Txory.)

I que bé que s'estava quan l'únic que em preocupava era no tenir prou temps per fer fotos al mar.

Una platja qualsevol d'un racó qualsevol de Croàcia.

Altre cop aquí

Ja fa tres dies que sóc a Barcelona, ja fa tres nits que dormo sola, i segueixo enyorant com el primer dia tots els moments a fora. Quan explico a la gent com ha anat tot la resposta sempre és la mateixa: "i tu que no hi volies anar..."

I és que realment han estat vuit dies intensos, de veure paisatges preciosos, de dormir molt poc, de veure que puc confiar plenament en les cinc noies amb les que m'ajunto últimament, de comprovar que tampoc ballo tan malament, de forjar amistats, d'arreglar malentesos que havien començat a Barcelona, de veure que gent amb la que feia molt de temps que no parlava (o inclús que no hi havia parlat mai) confia plenament en mi i em demana consell quan les coses no van bé, d'al·lucinar quan ja a Barcelona el tutor em diu que he estat la persona més encantadora de tot el viatge, d'adonar-me que ja no tinc gens de por de ser lluny de casa, que vull viatjar, conèixer món i viure moltes més experiències amb elles.

En aquests vuit dies l'única cosa que ens ha fet perdre el somriure eren les notícies que ens arribaven des de Barcelona, que si un s'havia estampat amb la moto, que si l'altre posava gent en contra d'algú, que si a algú li havia faltat temps per passar de mi i atacar cap a un altre lloc, que si la parella de l'altra no trucava... però el millor és que en moments d'aquests ens hem tingut les unes a les altres, que la nit que em va tocar a mi rebre el cop des de Barcelona vaig rebre a canvi una abraçada, una ampolla de vodka, i una visita de les altres tres disfressades i fent-me un ball perquè no sabien com animar-me. Per a mi això ha estat realment important i ha fet que no volgués tornar, que no trobés a faltar ningú, sentir que allà ho tenia tot i que, en canvi, un cop aquí tot tornaria a ser igual, classes, feina, castells, quatre parets verdes, un portàtil com a única diversió cada vespre a les 21.00h quan arribo a casa ...

Resumint, que ha estat com si durant vuit dies hagués estat en una bombolla, que ara l'únic que vull és tornar a marxar, passar el màxim de temps possible amb elles, seguir coneixent món, agafar més avions i que la vida estigui plena de parèntesis com aquest.

Nit de divendres

Per si no he repetit prou que diumenge me'n vaig de viatge, ho torno a dir. I és que ara, a poc més de 24 hores per marxar, comença a entrar la nostàlgia. No perquè no tingui ganes de marxar, que en tinc moltes, sinó perquè se'm fa difícil anar-me acomiadant de gent fins el 8 d'abril (tot i que torno el 6, però sé que hauré d'esperar dos dies més per veure'ls).

Pensava que la nit d'avui seria avorrida, de fet al principi pensava que no faria res i que em quedaria a casa perquè ningú voldria sortir, però ha estat començar a comentar-ho i que cada cop s'hi apuntés més gent. Hem començat sopant al local, recordant històries passades, parlant de cases de colònies, etc. I hem acabat sent vuit persones en una taverna que, pel meu gust, ha tancat massa d'hora.

Feia dies que no plorava de tant riure amb una cosa tan simple com anar dient paraules intentant crear una frase. I és que quan un de nosaltres ha enregistrat la primera frase sense que la persona que l'estava dient se n'adonés la resta no podíem aguantar el riure, però quan el que parlava ha afegit un simple "51" a la frase canviant tot el seu sentit, ja no hem pogut més.

M'agrada l'ambient que es respira en les nits amb vosaltres, m'agrada que sigueu com sou, m'agrada riure tant, m'agrada sentir-me envoltada de gent que només de mirar-les ja em provoquen un somriure, m'agrada passar estones amb gent amb la que he viscut coses irrepetibles, i m'agradarà veure la cara que poseu quan us porti alguna tonteria del lloc des del qual tant us trobaré a faltar, encara que només siguin deu dies.

Una setmana ...

En set dies seré dalt d'un avió amb destinació Venècia. Farà uns mesos vaig escriure que no sabia si volia anar-hi, amb un cert odi cap a tots els energúmens de la meva classe. Ara però, les coses han canviat molt i alguns d'aquests energúmens s'han convertit en gent important amb la que he passat tardes genials, tant a l'escola com fora d'ella. Altres energúmens s'han convertit en companys de jocs com "rojos i negres" i alguna partideta de cartes en hores mortes. Un altre energúmen m'ha demostrat que les experiències viscudes en més de 15 anys han creat un conjunt de records que fan que ningú, per molt que s'ho proposi, pugui esborrar. Els altres, simplement, hi són.

L'ambient que es respira ara fa que tingui certes ganes d'agafar l'avió i marxar una setmana lluny d'aquí, amb ells, o amb la majoria d'ells. I no puc evitar el nus que tinc a la panxa, però crec que ja no és un nus de por, sinó un nus que indica que en una setmana estaré a punt per gaudir al 100% de vuit dies per Venècia i Croàcia, encara que falti a tres assajos i una actuació, si vaig poder marxar a Alemanya un 24 de setembre, això serà bufar i fer ampolles.

We are the world

No sé per què, però avui se m'ha enganxat la tornada d'aquesta cançó i porto repetint-la tota la nit.
A continuació deixo el vídeo i la lletra, m'encanta.



There comes a time
When we head a certain call
When the world must come together as one
There are people dying
And it's time to lend a hand to life
The greatest gift of all We can't go on
Pretneding day by day
That someone, somewhere will soon make a change
We are all a part of God's great big family
And the truth, you know love is all we need

[Chorus] We are the world
We are the children
We are the ones who make a brighter day
So let's start giving
There's a choice we're making
We're saving our own lives
It's true we'll make a better day
Just you and me

Send them your heart
So they'll know that someone cares
And their lives will be stronger and free
As God has shown us by turning stone to bread
So we all must lend a helping hand

[Chorus] We are the world
We are the children
We are the ones who make a brighter day
So let's start giving
There's a choice we're making
We're saving our own lives
It's true we'll make a better day
Just you and me
When you're down and out

There seems no hope at all
But if you just believe
There's no way we can fall
Well, well, well, well, let us realize
That a change will only come
When we stand together as one

[Chorus] We are the world
We are the children
We are the ones who make a brighter day
So let's start giving
There's a choice we're making
We're saving our own lives
It's true we'll make a better day
Just you and me